La Comunitat de Madrid és la comunitat més adinerada amb una renda mitjana per habitatge de 42926 € i la segona amb més població (6,5 milions d’habitants). Se situa la cinquena en la llista de biblioteques amb un total de 534.
Les dades sobre biblioteques de l’Institut Generel d’Estadística mostren que Andalusia (968) i Catalunya (850), són les que més biblioteques ofereixen als seus habitants. Aquesta dada té sentit, ja que aquests dos territoris són els únics en l’estat que superen els 8 milions d’habitants.
Econòmicament parlant, podem observar que les quatre comunitats amb més renda mitjana per habitatge (Madrid, País Basc, Navarra i Ceuta), no inverteixen o no interessa tant a la població l’ús de biblioteques. A part, exceptuant Ceuta, les tres comunitats mostren índex baixos en atur (les tres per sota del 10%).
El cas més sobtat és de la Comunitat de Madrid. Amb un total de 534 biblioteques és la cinquena en liderar aquesta llista. El que sobta són les dades de renda i població i a part s’ha de sumar la importància de la comunitat, ja que és la capital. El desinterès de les institucions de Madrid per fer biblioteques venen donades també pel menfotisme dels seus habitants. Aquestes comunitats més adinerades podrien invertir en més biblioteques siguin privades o universitàries.
Tot i que les comunitats autònomes més riques disposen de més recursos econòmics, sorprèn que no tinguin tantes biblioteques per habitant com altres regions amb rendes mitjanes més baixes. Aquest desequilibri reflecteix la desigualtat en l'accés a la cultura i la informació, una situació que caldria revisar per garantir que tots els ciutadans, independentment del seu poder adquisitiu, tinguin les mateixes oportunitats d'educació i desenvolupament personal. La xarxa de biblioteques ha de ser una prioritat en totes les comunitats, ja que són espais claus per a la formació i la cohesió social.
No hay comentarios:
Publicar un comentario