La concentració de les sales a la província de Barcelona condiciona l’accés a la producció cinematogràfica
Després de la pandèmia de la Covid-19, que va arribar en un moment en què el consum de productes audiovisuals havia experimentat un important repunt, la recaptació dels cinemes continua a l’alça a ritme constant, assolint la meitat dels ingressos que s’havien assolit en el mateix període abans del confinament. Un dels factors que determina l’accés de la població a les sales de projeccions és la distribució desigual entre províncies, sent la capital catalana i les comarques adjacents qui ostenten fins a un 40% de les instal·lacions del territori.
La recaptació del gener de 2018 va arribar a mínims històrics, per sota dels 40 milions d’euros, la qual va augmentar exponencialment fins a l’arribada de la pandèmia, que va obligar les sales a tancar les portes, fent que el consum davallés fins que no va ser possible reobrir. Tot i això, des d’aleshores, la xifra d’ingressos es recupera de manera esperançadora, i el gener del 2021 ja havia arribat a la meitat que el 2019.
Un punt a destacar és la concentració dels espais habilitats per a les projeccions cinematogràfiques, que situen la província de Barcelona com la més beneficiada. Només la comarca del Barcelonès té 24 sales de cinema, un 18% del total. Per darrere de Barcelona se situen el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, totes dintre la demarcació de la capital, que acumulen més del 40% de les instal·lacions catalanes. És evident que el gruix de població d’aquestes zones és rellevant i entra en consonància amb l’acumulació d’espais, però cal destacar que les altres comarques capitals de província tenen 5 o menys sales, en comparació amb les 24 del Barcelonès.
A part de l’àrea metropolitana i les àrees adjacents, la segona zona amb més concentració de sales és el litoral nord de Catalunya, dividit en les demarcacions de Barcelona i Girona. El Camp de Tarragona i la Costa Daurada se situen en tercer territori pel que fa a acumulació, i les zones amb menys presència de grans pantalles és, en primer lloc, el Pirineu, seguit de la Catalunya interior i les comarques de Lleida.
Metodologia tractament de dades:
En la nostra notícia hem parlat sobre la recaptació de les sales de cinema a Catalunya entre el 2017-2021 en relació amb l'aforament a les sales en les diferents comarques del país.
En primer lloc, per fer el gràfic d'una variable continua en forma de línia de tendència, hem escollit les dades de recaptació de les sales de cinema a Catalunya en els anys 2017-2021. Les hem agafat de la Generalitat de Catalunya (Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura) i la taula ens informava sobre la quantitat de diners recaptats en les sales en els diferents anys, i també la consegüent variació percentual anual. El més interessant a l'hora d'analitzar les dades és que en l'any de la pandèmia la recaptació va caure de forma considerable, a conseqüència de les restriccions sanitàries. Per tant, en la gràfica això es pot visualitzar de forma evident.
Per altra banda, la gràfica de dispersió l'hem fet a partir de la taula de dades sobre sales, pantalles i aforament en les comarques de Catalunya (Font: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). A partir de la gràfica podem visualitzar en quines zones del territori hi ha un major aforament en relació amb les pantalles i sales disponibles. Evidentment, el Barcelonès destaca de forma considerable entre les altres comarques. En últim lloc, aprofitant les dades obtingudes en el segon punt, en el mapa hem pogut visualitzar de quina manera es reparteix en el territori l'aforament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario