martes, 14 de enero de 2025


L'ascens del Trumpisme entre polèmiques 

La trajectòria de Trump a la Casa Blanca

Per: Carles Blanco, Clara Aymerich i Clàudia Corbella 

 Bibliografia de Trump

Donald Trump, actual president dels Estats Units des del 2017, ja destacava abans de la presidència per la seva trajectòria empresarial i figura mediàtica, essent un personatge públic peculiar que sovint ocupava titulars per fets concrets.

Donald John Trump va néixer el 14 de juny de 1946 a Queens, Nova York, en una família benestant. El seu pare, Fred Trump, era un promotor immobiliari existós. Trump va estudiar a la Universitat de Fordham i més tard a la Wharton School de la Universitat de Pennsilvània, on es va graduar en economia el 1968. 

Inicis en els negocis immobiliaris

Un cop completada la carrera i graduat, el jove Trump va decidir fer el pas i entrar a l'empresa familiar. Aquesta, es dedicava a la construcció i gestió d’habitatges de lloguer a Nova York. Més que a la carrera universitària, aquí, sota la tutela del seu pare, va aprendre les bases del negoci immobiliari. A la dècada dels 70, amb una experiència més àmplia, va iniciar projectes personals més ambiciosos i visibles a Manhattan, destacant la renovació del Commodore Hotel. Segons un article que publicava la BBC l’any 2016, aquest projecte el va consolidar com a figura emergent en el món empresarial de Nova York. 

 

Expansió i diversificació als anys 80 i 90

Als anys 80, Trump va construir la famosa Trump Tower i va adquirir diversos casinos a Atlantic City. L'edifici va esdevenir un símbol del seu èxit i el va permetre entrar al mercat del joc.  Segons ens informa un article de la revista especialitzada Forbes, a principis dels anys 90, Trump va experimentar seriosos problemes financers. Les fallides dels seus casinos i la crisi immobiliària van portar-lo a acumular grans deutes, però tot i afrontar greus problemes financers en aquella dècada, va reestructurar les seves finances amb èxit. 

 

Diversificació a altres sectors

Més enllà dels negocis immobiliaris, Trump va diversificar els seus negocis a l'entreteniment, comprant els concursos de bellesa Miss USA i Miss Univers, i presentant el programa "The Apprentice" a partir del 2004. Aquest, de fet, va ser el detonant de la seva fama i l’obtenció de més ingressos. La seva marca "Trump" es va aplicar a diversos productes i serveis.

 

Transició a la política

Tot i coquetejar amb la política durant els anys 80 i 90, va ser el 2015 quan Donald Trump va anunciar oficialment la seva candidatura presidencial com a republicà. Amb un fort discurs que incloïa crítiques a la immigració i promeses de revitalitzar l’economia. Finalment, l’any 2016, després d’un procés electoral, va vèncer Hillary Clinton a les eleccions presidencials, convertint-se en el 45è president dels Estats Units.  

 

 

Evolució de la fortuna de Donald Trump

Eleccions de 2016





Acusacions de violació: Stacey Williams, una model, va acusar Trump d’haver-la tocat indegudament el 1993 mentre estaven amb Epstein a la Trump Tower. Epstein era un multimilionari implicat en casos de prostitució, abús sexual, i pornografia.  Trump i Epstein van mantenir una estreta relació social des de finals dels anys 1980 fins a principis dels 2000. Tot i que no hi ha evidència que Trump visités Little St. James, l'illa d'Epstein coneguda per ser un lloc de tràfic i abús sexual, Trump va volar al menys set vegades amb l’avió privat d’Epstein entre 1993 i 1997, segons registres de vol presentats en processos judicials.

Més de 20 dones han acusat Trump de conducta sexual inadequada. El 1994 una dona amb els pseudònims Katie Johnson i Jane Doe va acusar Trump de violar-la quan tenia 13 anys durant una festa a casa d’Epstein. El 2023, un jurat va trobar Trump responsable civilment d’abusar sexualment d’E. Jean Carroll i de difamar-la. Carroll va escriure en un article publicat a la revista New York Magazine que la va violar en un emprovador de Bergdorf Goodman a la dècada de 1990. Després que Trump l’ataqués a ella i a les seves acusacions, Carroll el va demandar per difamació el novembre de 2019. El cas es va endarrerir als tribunals durant anys mentre avançava la segona demanda de Carroll, ja que Trump va intentar sense èxit que es desestimés el primer cas perquè era president quan va fer els comentaris sobre ella.  Finalment el 2023 Donald Trump va rebre l’ordre de pagar 83,3 milions de dòlars en danys i perjudicis.

L’estimació del patrimoni net de Trump sempre ha estat sobre la taula i se n’han extret moltes conclusions. El cert és que en la gran majoria d’ocasions, s’han presentat xifres inflades sobre el valor total que posseeix. És per això, que fonts com Forbes han publicat estimacions basades en anàlisis financeres detallades. 

1982: Donald Trump apareix per primera vegada a la llista de Forbes amb una fortuna estimada de 200 milions de dòlars. En aquesta etapa, la seva riquesa prové principalment dels negocis immobiliaris del seu pare.  

Anys 80: Amb projectes com la Trump Tower i el Grand Hyatt Hotel, la seva fortuna augmenta notablement. El 1989, Forbes estima que el seu patrimoni net arriba als 1.700 milions de dòlars.  

Anys 90: Les fallides dels seus casinos i la crisi financera redueixen dràsticament la seva fortuna, amb xifres situades al voltant dels 500 milions de dòlars el 1992.

2004: L'èxit de "The Apprentice" i la comercialització de la seva marca porten la seva fortuna a 2.600 milions de dòlars, informació extreta d’un article del Diario As, 2020.

2016: Durant la campanya presidencial, Forbes estima la seva fortuna en 4.500 milions de dòlars.

2023: Els informes més recents situen el seu patrimoni net en 2.500 milions de dòlars, influenciat per disputes legals i fluctuacions en el valor dels seus actius.

Aquest gràfic il·lustra l’evolució de la fortuna de Donald Trump amb dades contrastades i comprovades procedents de Forbes. Aquest, ens mostra pujades i caigudes al llarg de la seva trajectòria empresarial.


Les eleccions presidencials de 2016 als Estats Units van representar un punt d’inflexió en la política estatunidenca, amb uns resultats que van desafiar les prediccions d’enquestes i experts. Amb un discurs populista i el lema “Make America Great Again”, Donald Trump, candidat republicà, va assolir la presidència. 

Tot i la victòria en el vot popular de Hillary Clinton, amb 62.521.739 vots (48%), Donald Trump, amb el 47% dels vots, va aconseguir un major nombre de delegats. La victòria de Trump va ser influenciada pels estats clau -anomenats swing states-, sent la força més votada a Florida, Carolina del Nord, Ohio, Pensilvània, Michigan i Wisconsin.

La campanya de Donald Trump es va caracteritzar pel seu autofinançament, invertint més de $66.000 milions, afimrant que “no necessitava els diners de ningú”. La campanya de recaptació fons va acumular $107 millons, dels quals el 27% provenia de petites contribucions individuals. Els deu majors donants de la campanya de Trump van aportar menys de $20 milions, mentre que els grans donants de Clinton van aportar prop de $82 milions.


Els següenst gràfics il·lustren els grans donants de la campanya de Donald Trump i Hillary Clinton:


La presidència de Trump va saber canalitzar el malestar dels treballadors blancs sense estudis universitaris, un grup social que, segons les enquestes, li va donar un suport massiu: el 64% d’ells va votar a favor seu. Trump es va posicionar com una alternativa desafiant a les elits polítiques tradicionals, connectant amb el sentiment de desafecció d’aquesta part de l’electorat. La pèrdua de llocs de treball, sumat a la percepció que la globalització i la immigració havien castigat la seva posició econòmica, va generar un suport consistent per al candidat republicà.

Les eleccions de 2016 van intensificar la polarització política als Estats Units, consolidant els republicans com el partit dominant a les zones rurals i entre la classe treballadora blanca, mentre els demòcrates van reforçar el seu suport a les àrees urbanes i entre els votants més joves. Els resultats de 2016 no només van transformar la política interna, sinó que també van impactar en el panorama internacional, on Trump va promoure un enfocament proteccionista i conflictiu.

Eleccions perdúdes al 2020

A les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020 van presentar-se dos candidats. Per part del Partit Republicà el candidat va ser Donald Trump, l'aleshores president en funció, per altra banda, el Partit Demòcrata, va escollir un nou candidat per intentar fer-se amb la presidència per davant de Trump. L’escollit va ser Joe Biden, que finalment va proclamar-se president després d’aconseguir 306 vots electorals i guanyar el vot popular amb més de 81,3 milions de vots (un 51,3% del total). El fins aleshores president, Donald Trump, va aconseguir 232 vots electorals i 74,2 milions de vots populars (un 46,8% del total). 

 

Aquí podem veure un gràfic que mostra el per què Trump, no va poder guanyar aquelles eleccions. Aquest gràfic representa dues línies de colors on es veu quants vots ha tret cada un dels electes a cada un dels estats. Veiem que hi ha estats on hi té més afluència Donald Trump, que no pas Joe Biden, però finalment, un cop realitzar l’escrutini, la victòria va ser pel Biden.

Eleccions de 2024

Les eleccions presidencials de 2024 es van desenvolupar en un entorn extremadament polaritzat. Kamala Harris, la primera dona vicepresidenta de la història dels Estats Units, va assumir el lideratge del Partit Demòcrata després que Joe Biden decidís no presentar-se a la reelecció. Harris va enfrontar obstacles importants, com ara la inflació, les qüestions econòmiques i la crisi migratòria.Donald Trump, per la seva banda, va centrar la seva campanya en la recuperació econòmica, la seguretat nacional i un fort missatge nacionalista.

Les eleccions presidencials de 2024 van culminar amb la victòria de Donald Trump, qui va obtenir 312 vots electorals, superant els 226 de Kamala Harris. A continuació, es presenta un gràfic que il·lustra la distribució dels vots electorals per estat:

El finançament de la campanya de Trump el 2024: evolució i dades

El finançament de la campanya de Trump reflecteix un canvi important respecte a 2016, quan Trump depenia en gran manera de la seva pròpia riquesa. En aquesta campanya, el paper dels donants ha estat més pronunciat, amb 1.090 milions de dòlars. Aquest augment ha estat impulsat pel creixement de les aportacions de donants individuals, que han sumat 613 milions de dòlars el 2024, i de les PACs i Super-PACs (organitzacions que recullen fons per donar suport a un candidat, amb certes limitacions en la quantitat).

Per altra banda, per a la pròxima investidura, Trump ha registrat un rècord històric en recaptacions. Empreses com Amazon i Meta han fet aportacions destacades, evidenciant el suport empresarial -i sobretot tecnològic- cap a Trump.

Acusacions com a deliquent

Donald Trump ha estat involucrat en diverses controvèrsies, investigacions legals i ha estat objecte de desinformació. A continuació, es detallen alguns dels esdeveniments més destacats:

Assalt al Capitoli el 6 de gener de 2021: Trump va ser acusat d’incitar els seus seguidors a assaltar el Capitoli en un intent de revertir els resultats electorals de 2020. Tot i que va ser sotmès a un judici polític, no va ser condemnat. Amb la victòria de Trump a les eleccions recents, diversos condemnats per la seva participació a l’assalt esperen indults massius promesos pel president electe, que ha reiterat el seu suport als insurrectes, considerant-los "patriotes", cosa que ha reobert debats sobre l’estabilitat política i judicial del país.

Investigacions sobre Documents Classificats: El fiscal especial Jack Smith va investigar Trump per la gestió indeguda de documents classificats i per intents d’alterar els resultats de les eleccions de 2020. Tot i que es van presentar càrrecs, molts van ser desestimats o paralitzats. Smith va presentar la seva renúncia el 10 de gener dies abans de la presa de possessió de la presidència.

Cas de frau financer: La fiscal general de Nova York, Letitia James, va acusar Trump i la seva empresa de frau financer, demanant una compensació de 370 milions de dòlars.

A més a més, el candidat arrastra una crisi de la desinformació lligada a la seva persona. La seva reiteració d'afirmacions infundades sobre frau electoral a les eleccions de 2020 i 2024, tot i que desmentides per diverses fonts, van alimentar la polarització política i social als Estats Units. Durant les eleccions de 2024, es van difondre imatges falses creades amb intel·ligència artificial que mostraven votants negres al costat de Trump, en un intent d’atraure el suport d’aquesta comunitat. 

Empreses com Meta, Amazon i Perplexity han buscat alinear-se amb l’administració de Trump. Meta ha que ha eliminat la verificació externa de continguts a les seves plataformes, cosa que ha intensificat les preocupacions sobre l'augment de la desinformació i la difusió de continguts tòxics. 

Finalment, la condemna decisiva va ser pel Cas Stormy Daniels el maig de 2024: Stormy Daniels, el nom real de la qual és Stephanie Clifford, va assegurar que va tenir relacions sexuals amb Trump el 2006, cosa que ell sempre va negar, i que va rebre un pagament abans de les eleccions presidencials de 2016 per mantenir el seu silenci. El judici es va centrar en el pagament que Trump va fer al seu antic advocat personal, Michael Cohen, per reemborsar-li els diners que se li van ordenar pagar a Daniels per silenci: 130.000 dòlars. Després de dos dies de deliberacions, el jurat de 12 membres va trobar Trump culpable dels 34 càrrecs dels quals se l’acusava. El jutge Juan Merchan va subratllar que Trump es va beneficiar de les proteccions legals inherents a la presidència, sent el primer president dels EUA amb un veredicte judicial de culpabilitat.

"No hi ha cap cas, mai no hi va haver cas i tota aquesta estafa mereix ser oblidada. El veritable jurat, el poble americà, ha parlat reelegint-me per a un mandat aclaparador en unes de les eleccions més importants de la història."

Donald Trump ha marcat un abans i un després en la política nord-americana, combinant un estil populista i una capacitat única per canalitzar el descontentament social. La seva victoria el 2016 posar en evidencia una polarització creixent que s’ha fet palpable en el seu retorn al poder aquest 2024. 

Les seves múltiples implicacions en escàndols, que van des de denúncies de conducta sexual inadequada fins a acusacions de frau financer i incitació a la violència política, no semblen haver erosionat de manera definitiva el seu suport entre els seus seguidors. Això reflecteix una polarització política intensa, on els fets contrastats i les decisions judicials no semblen tenir el mateix pes en l’opinió pública segons el bàndol polític.

Amb les seves polítiques controvertides i el seu missatge xenòfob i proteccionsita, el trumpisme representa un desafiament als valors democràtics, rededirigint el debat polític i reflectint una societat dividida que busca respostes davant la pèrdua de privilegis econòmics i culturals.

L’aliança de grans corporacions tecnològiques amb la seva administració, tot i les seves pràctiques de desinformació, suggereix un escenari preocupant. Trump ha alimentat la instrumentalització de la desinformació, la disminució de la confiança en les institucions judicials, i l'erosió de les normes democràtiques tradicionals, elements que podrien tenir repercussions a llarg termini. La persistència del suport de la societat americana a la figura del actual president planteja seriosos interrogants sobre el futur de la democràcia nord-americana.

METODOLOGÍA : 

Per a l'elaboració d'aquest reportatge s'han utilitzat diverses fonts de dades públiques i eines digitals que han permès analitzar, filtrar i visualitzar la informació relacionada amb el finançament de les campanyes de Donald Trump i el seu ascens polític. Les dades sobre els resultats de les eleccions i la recaptació de fons de les campanyes es van obtenir de bases de dades obertes, com OpenSecrets.org. Aquestes bases ofereixen informació detallada sobre les donacions rebudes i no van requerir una neteja exhaustiva.  Per entendre l'impacte del "Factor Trump", també es van consultar informes d'anàlisi política, es van incloure cites i declaracions rellevants publicades en mitjans de comunicació, que complementen l'anàlisi quantitativa i posen en context les dades. 

Finalment, pel que fa a les visualitzacions interactives, es va utilitzar Datawrapper per a la creació de gràfics, taules i mapes que il·lustren la distribució geogràfica de les donacions i el volum de recaptació en diferents períodes de la campanya. També es van incloure cites i declaracions rellevants publicades en mitjans de comunicació, que complementen l'anàlisi quantitativa amb perspectives qualitatives i posen en context les dades.


Bibliografia

  • El Español. (2016, octubre 10). Las empresas que están detrás de Hillary Clinton y Donald Trump. 
  • Dresser, D. (2017). El cambio en las reglas del juego político: Donald Trump y las elecciones de 2016. Norteamérica, 12(2), 209–240. 


en

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)

  La Barcelona que es perd entre els turistes La ciutat ha rebut el 2024 un 120% més de turistes que fa quinze anys, destrossant l’economia ...