Desigualtat en l’impacte del cost de la cistella de la compra

El preu de consum d’aliments i begudes no alcohòliques representa fins al 7,8% de la renda familiar en algunes comunitats autònomes

El cost de la cistella de la compra continua suposant una gran despesa en l'economia de les llars espanyoles, amb diferències significatives segons la comunitat autònoma. Segons les dades recollides, el pes d'aquest cost respecte a la renda neta anual de les famílies oscil·la entre el 5,7% i el 7,8%. Aquesta variabilitat respon a factors com el nivell d'ingressos, el preu mitjà dels productes alimentaris i begudes no alcohòliques, i les condicions socioeconòmiques pròpies de cada comunitat autònoma

Castella-La Manxa destina el 7,8% de la seva renda familiar anual a comprar a la cistella de la compra, la dada més alta, que contrasta amb una de les rendes mitjana per llar més baixa (29.968 €). Amb un cost anual de 2.324,40 €, la càrrega per a les famílies d'aquesta regió és proporcionalment més alta.

Per entendre millor aquesta realitat, el següent gràfic mostra el cost mitjà anual de la cistella de la compra a cadascuna de les comunitats autònomes:

D'altra banda, el País Basc registra el cost mitjà setmanal més alt, amb 54,55 €, cosa que suposa un cost anual de 2.837,60 €. Tanmateix, la seva alta renda familiar mitjana (42.760 €) és de les més altes, derivant en què el pes de la cistella de la compra representi només un 6,6% del total dels ingressos familiars. Aquesta xifra reflecteix la capacitat econòmica elevada de les llars basques per fer front a l'alimentació sense que aquesta representi un impacte massa significatiu en la seva economia.

En el següent gràfic, es pot observar el percentatge que representa la despesa en la cistella de la compra respecte a la renda familiar neta anual a cada comunitat autònoma:

A Cantàbria i a la Comunitat Valenciana, el cost de la cistella de la compra suposa un 7,2% de la renda familiar (2.386,80 € a Cantàbria i 2.267,20 € a la Comunitat Valenciana). Unes xifres de les més altes a l’estat espanyol, que evidencien la necessitat en aquestes zones de regular el preu mitjà de consum alimentari i begudes no alcohòliques. Aquestes xifres reflecteixen també les semblances econòmiques entres les dues zones, on les rendes familiars oscil·len entre els 31.324 € i 33.373 € de mitjana. 

Extremadura és la comunitat autònoma amb el cost anual més baix de tota Espanya: 1.736,80 €, amb una despesa setmanal de 33,40 €. Tot i això, per culpa de la seva baixa renda familiar mitjana (27.051 €), la despesa en la cistella de la compra representa un 6,4%, situant-se a la part mitjana del rànquing entre comunitats autònomes.

Si ens fixem en les Illes Balears, el cost de la cistella suposa un 6,7% de la renda familiar anual, amb un cost anual de 2.485,60 € i una renda de 36.904 €. D’aquesta manera les famílies balears se situen en una posició relativament equilibrada respecte al conjunt d'Espanya. 

Pel que fa a Catalunya, el percentatge és lleugerament inferior (6,1%) a les Illes Balears, gràcies a una renda familiar superior (38.888 €) i un cost anual de 2.373,80 €.

Per tenir una visió més clara de la situació a nivell territorial, el següent mapa interactiu mostra el percentatge que representa el cost de la cistella de la compra respecte a la renda familiar a cadascuna de les comunitats autònomes:

Les dades posen de manifest com les diferències econòmiques entre comunitats autònomes influeixen en la càrrega relativa de la cistella de la compra. Mentre que comunitats amb rendes altes, com Madrid i el País Basc, mantenen aquest percentatge per sota del 6%, altres regions com Castella-La Manxa o Andalusia veuen com la despesa en alimentació impacta de manera més significativa en les seves economies familiars.

Aquestes xifres subratllen la necessitat d'aplicar polítiques que afavoreixin l'equilibri econòmic i el suport a les llars amb rendes més baixes, sobretot en un context marcat per l'augment de preus en productes bàsics i de primera necessitat.

Pau Espí i Jan Gómez.